Jordi Pere Cerdà (1920-2011) és un dels poetes més importants de la Catalunya del Nord, però també un escriptor que va esmerçar bona part de la seva vida a difondre la llengua catalana a França, a preservar la tradició cultural de la seva terra, a travar lligams amb artistes i intel·lectuals -d'una banda i una altra de la frontera- i a conrear diferents gèneres literaris (teatre, conte, novel·la, memòries, articles, etc.). Poc després d'haver celebrat el centenari del naixement i de com-memorar el desè aniversari de la seva mort, diferents professors i investigadors d'universitats dels Països Catalans i de França han volgut, en les diferents col·laboracions d'aquest volum, homenatjar l'home i l'escriptor, conèixer millor tota la seva obra i divulgar una mica més tot el seu llegat intel·lectual i literari, més enllà de la poesia.

En els darrers dos anys en què un virus ha dominat la nostra vida, les implicacions relacionades amb el patogen han segrestat els mitjans i les converses. Durant la pandèmia els ciutadans hem anat sabent com avança el coneixement, a mesura que es discernia la dinàmica del microorganisme i els efectes que provoca. La punyent situació viscuda ha generat converses de contingut científic que no imaginàvem. I també de fort contingut ètic. Fugir de les tenebres vol aprofitar la finestra oberta en l'aproximació entre ciència i ciutadania durant aquest temps. Descriu la feina dels actors -científics, polítics i periodistes- que intervenen en el coneixement i en la seva aplicació i difusió, i com s'articulen entre ells. I vol, també, donar eines perquè els ciutadans reconeguin trampes intrínseques i alienes per a poder construir arguments crítics basats en el coneixement. Cal rebatre la màgia i la desinformació.

Aquest llibre és una descripció de les aportacions que els grecs de l'antiguitat clàssica van fer a la biologia, basada en els textos dels diferents pensadors i de comentaristes contemporanis o una mica posteriors. A diferència d'altres llibres d'història de la ciència, l'exposició no es fa per èpoques, sinó per temes. Com no podria ser altrament, el llibre està centrat en la figura d'Aristòtil, que ha estat objecte de força crítiques per part de molts comentaristes. El llibre surt al pas d'aquestes crítiques, situant la biologia grega en el context de la història de la ciència universal, tant pel que fa a la relació de la biologia grega amb l'actual com pel que fa a la relació de la biologia amb les altres ciències.

Oferint flors al sol presenta un dels quatre cicles de cartes poètiques de Francesc Fontanella (Barcelona 1622 - Perpinyà, 1681). Es tracta d'un conjunt de vint-i-nou composicions en vers i en prosa adreçades a la dona que va inspirar la major part de la lírica amorosa de Fontanella, la rossellonesa Maria Teresa Ham. Foren escrites en l'etapa de maduresa del poeta, en un moment en què tant ell com ella feien vida religiosa. No obstant això, tenen un caràcter marcadament desenfadat i festiu, que es fa palès en les galanteries, bromes, girs inesperats, transformacions, endevinalles i jocs d'enginy que trumfen les composicions. Considerades durant molt de temps entre les més opaques de Fontanella per tenir un cert component de literatura privada, el llibre les fa accessibles i entenedores al lector d'avui a través d'un estudi crític aprofundit i de l'anotació detallada dels textos.

Oikía (del grec ?????, 'casa') és el nom del blog d'un monjo jove de Montserrat. Amb aquest títol volia significar el sentit d'aquell espai: una casa amb les portes obertes perquè hi entressin tots els qui ho desitgessin. Aquesta casa tenia 10 estances, corresponents als 10 àmbits temàtics del blog. I durant més de tres anys, va rebre les aportacions de molts lectors (els hostes de la casa) amb els quals s'establia un diàleg i que eren l'estímul per aprofundir o plantejar nous temes sobre aspectes molt diversos de la vida.

Neus Pintat Mateu (El Masnou, 1944). Professora de Química durant vint anys. Estudia Medicina Tradicional Xinesa (MTX) a Barcelona i a Beijing i en fa classes durant dotze anys als estudiants de Fisioteràpia i d'Infermeria a Blanquerna (Universitat Ramon Llull). Treballa com acupuntora durant vint anys. Es forma en Qi Gong i n'imparteix cursos a diversos llocs des de fa quasi trenta anys. Actualment fa classes per a persones que han tingut o tenen càncer. La seva visió holística del món, la Natura, l'Univers i la Vida l'ha portat sempre a buscar significats de l'existència humana, fent via amb el missatge de Jesús i amb perspectiva de la Unitat de tots i de Tot. Aquest llibre convida a fer una experiència espiritual per mitjà del Qi Gong. Fer el Qi Gong amb atenció, quietud dinàmica, consciència, amb respiració, signe de Vida, amb silenci, presència i presència Divina. Amb obertura al Sagrat de la Natura i de les persones. Sabent que es trepitja la Terra i que a l'horitzó hi ha quelcom Inefable. Connectar-se amb l'Energia que és pertot. Experimentar ser ésser humà com tots els éssers humans. Tots estem embolcallats pels mateixos fets essencials. L'Esperit que dona energia a tot. L'aire que ens respira a tots. L'homeòstasi vital de salut que funciona en tots. Som U. Contemplar i exercitar aquests aspectes en fer el Qi Gong és exercitar i entrenar vivències d'espiritualitat. Desemboca en camí espiritual.

Lluís Pasqual i Joan Yago van convidar onze dramaturgs catalans a compondre cadascú una peça breu sobre els fets relatius al referèndum d'autodeterminació de Catalunya de l'1 d'octubre del 2017, basats en tres principis: deu minuts de duració, cap escenografia i implicació de fins a tres actors. El projecte, en què van participar Esteve Soler, Victòria Szpunberg, Marc Artigau, Marta Galán, Guillem Clua, Lali Álvarez, Llàtzer Garcia, Cristina Clemente, Clàudia Cedó, Helena Tornero i Sergi Belbel, reafirma el paper social del teatre i renova el model del teatre d'urgència, capaç d'enregistrar la història i la realitat immediata i sensibilitzar el públic. Tanmateix, la iniciativa i els seus resultats transcendeixen el context en què s'han concebut i es projecten en una dimensió global, perquè reflecteixen principis socials, humanitaris i polítics universals.

Ferran Soldevila (Barcelona, 1894-1971) és un dels grans historiadors catalans del segle XX i de tots els temps. El seu prestigi en aquest àmbit ha eclipsat d'altres aspectes de la seva obra. Cal tenir present que fou també un destacat poeta i dramaturg, i que els seus dietaris personals (en bona part recuperats de manera pòstuma) constitueixen -per la seva vàlua testimonial i literària- una de les mostres més reeixides del gènere. I, encara, feu una actuació molt brillant com a periodista, professor i arxiver. En aquest volum, derivat del Simposi Ferran Soldevila, entre la història i la literatura (Institut d'Estudis Catalans, 19 de maig de 2021), es posa l'accent sobretot en els diversos vessants de la seva activitat literària, més enllà de la pròpiament historiogràfica, sense desatendre, tanmateix, ni la seva producció històrica, ni el context en què es desenvolupà. S'hi recullen les aportacions d'Albert Balcells, Xavier Barral, Lluís Bonada, Jordi Casassas, Anna Esteve, Francesc Foguet, Enric Pujol i Queralt Solé.

A punt és un mètode d'aprenentatge de català, com a segona llengua, elaborat d'acord amb les directrius del Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües: aprendre, ensenyar i avaluar del Consell d'Europa, amb un enfocament basat en l'acció, en el qual la tasca és la unitat essencial per a la programació i l'ensenyament. Una estructura clara i sistemàtica, unes activitats estimulants i variades, i una proposta de tasques finals en cada unitat permeten a l'alumne desenvolupar de manera eficaç i amena la competència comunicativa. Va adreçat a estudiants adolescents i adults de català que viuen tant als territoris de parla catalana com de fora, i fomenta el treball en col·laboració, que obre espais d'interacció i de negociació semblants als que els alumnes poden experimentar fora de l'aula.